EL PAÍS CONTRA AVUI

1. LA OFENSIVA DE EL PAÍS CONTRA AVUI

Mal periodismo
EL PAÍS - España - 14-01-2006

El artículo Manual del buen golpista, publicado ayer por Avui, es más bien un manual de mal periodista, la demostración de cómo se escribe cuando faltan argumentos o ideas y se recurre a la provocación mediante el insulto. No dice nada sobre los militares, sino sobre este periodista en particular y sobre la capacidad de sus jefes en la redacción del periódico a la hora de saber distinguir un artículo pésimo y además, zafio y, maleducado. Por eso, quizás, el Avui es uno de los diarios menos vendidos en Cataluña: porque publica malos artículos, malísimos. Resulta muy cansado y produce pesadumbre tener que insistir en que este tipo de periodismo basado en el insulto y la tontería no es nuevo (se ejerció sobre todo en el siglo XIX, no solo en España, sino en todo el mundo), pero que se suponía que poco a poco, en el siglo XX y ahora en el XXI, se había ido abandonando como consecuencia de la extensión de la educación básica y de la buena alimentación. Lamentablemente, en España ha sufrido un nuevo renacer, no solo en algunos ejemplares de la prensa escrita, sino, sobre todo, en algunas emisoras de radio. Qué se va a hacer. Sumemos el nombre de Iu Forn a la lista de periodistas guerracivilistas, empeñados en ocultar sus insuficiencias profesionales con el uso a diestro y siniestro del insulto. Qué aburrimiento...
- EL PAÍS

El diario 'Avui' pide perdón por un texto sobre militares y alega que la Cope lo "malinterpretó"
El ministro de Defensa emplazó ayer al fiscal general a estudiar acciones legales tras recoger el malestar de varios mandos
ELPAIS.es / EP - Madrid / Barcelona
14-01-2006 - 09:46

“Un perdón amargo” ha pedido hoy el diario catalán Avui por medio de Iu Forn, el mismo autor que el pasado jueves firmaba un artículo titulado Manual del buen golpista en el que pedía que si los militares entran en Barcelona “recuerden que la ordenanza de civismo de Barcelona prohíbe la práctica de la prostitución en según qué supuestos. Por tanto, mejor que vengan sin sus madres”. El Ministerio de Defensa envió ayer un escrito a la Fiscalía del Estado en el que insta a posibles acciones contra el periódico. Tras una mañana de protestas de varios altos mandos del Ejército, el Jefe de Estado Mayor de la Defensa, Félix Sanz, había pedido al ministro, José Bono, que tomara medidas.
Después de solicitar un dictamen jurídico al respecto, Bono trasladó un escrito al fiscal, Cándido Conde-Pumpido, en el que solicitaba que estudiara si ese artículo podía ser constitutivo de delito. Además, el departamento de Comunicación del Ministerio de Defensa se dirigió al periódico para exigir una rectificación y disculpas. “Quizá un acto de contrición permita olvidar este incidente”, ha explicado a EL PAÍS una fuente de Defensa.
El incidente tiene lugar cuando el Ejército atraviesa un momento controvertido por las declaraciones del teniente general Mena (al que ayer el Gobierno relevó de su cargo de jefe de la Fuerza Terrestre) durante la Pascua Militar en relación con el proyecto de reforma del Estatuto catalán y sus consecuencias de ser aprobado como llegó en su día al Congreso de los Diputados desde el Parlamento de Cataluña. Precisamente ayer el PSOE y los partidos catalanes llegaron a un acuerdo sobre competencias que allana el camino hacia un pacto definitivo sobre la reforma.
El artículo publicado hoy se titula Hablaba de golpistas. En él, el periodista afirma que sus palabras han sido “sacadas de contexto”; según explica, todo comenzó cuando el programa La Mañana de la Cadena Cope “manipulaba” sus palabras. “Desde aquel momento, no he parado de recibir amenazas e insultos vía teléfono y vía correo electrónico. Dos de los correos eran de militares que me facilitaban su dirección. Hemos intercambiado mensajes y, hombre, amigos no nos hemos hecho, pero de los insultos iniciales hemos pasado a una correspondencia relativamente civilizada”, añade el articulista.
Respecto a “la frase en cuestión”, el autor “reconoce” que es “desafortunada” y por tanto pide perdón, pero un “perdón amargo” porque en su opinión se ha malinterpretado, puesto que sólo hacía referencia a los militares golpistas. “Me sabe muy grave que los militares no golpistas, gente que trabaja en misiones humanitarias y que, en algunos casos está arriesgando su vida, pueda pensar que me refería a ellos”. “¿Tan malamente están las cosas en este país” para que haya sido así?, se pregunta el articulista.

2. EL TEXTO IMPUGNADO POR EL PAÍS

Manual del bon colpista
Passa-ho!
Iu Forn

Patim una pandèmia de militars d'una molt alta graduació (possiblement absenta) als que no els agrada l'Estatut. O sigui que com que estan enfadadets es dediquen a amenaçar-nos de treure els tancs al carrer. Bé, doncs, o els treuen d'una vegada o callen (també d'una vegada). I si al final creuen que han de fer el que històricament han fet en aquests casos, permetin-me uns consells d'amic:
Si entren a BCN per la Diagonal, deixin els tancs i agafin el tramvia, que estem parlant d'una ciutat sostenible.
Un cop a la Diagonal veuran que a mà dreta hi ha la seu de La Caixa, ja saben, aquests de l'opa que vol matar de gana Ej-paña. És evident que mereix ser assaltada. Però molt de compte!!! Si en un despatx es troben una noia alta i rossa, deixin-la estar. Podria ser una filla del rei que treballa a l'empresa.
Si en ple saqueig de la ciutat decideixen tornar a endur-se papers, millor que esperin que retornin els que ara estan venint de Salamanca. Si se'ls emporten junts, aprofitaran el transport i estalviaran uns calerons, que sempre van bé.
Recordin que l'ordenança de civisme de BCN prohibeix la pràctica de la prostitució en segons quins supòsits. Per tant, millor que vinguin sense les seves mares.
Avís important: ¿saben el Financial Times, aquest diari que dimarts afirmava que l'article 8 de la Constitució té "imperfeccions", que demanar ser una nació és un anhel democràtic i que l'actitud del PP en el cas Mena "pot representar una amenaça més gran a la unitat d'Ej-paña que les ambicions autonomistes de Catalunya"? Doncs aquest diari no és català. Per bombardejar-lo haurien de trucar a informació de la Gran Bretanya i demanar-los l'adreça a ells.
Ah, i una cosa molt important que em deixava: sobretot facin cas del senyor Tribunal Suprem i només arribar apuntin-se a ballar sevillanes, no fos cas que acabessin aprenent català.


3. LA EXPLICACIÓN DEL AUTOR DEL TEXTO IMPUGNADO


Parlava de colpistes
Passa-ho!
Iu Forn

Dijous vaig publicar un article que ha generat un daltabaix certament inesperat. Tot va començar ahir al matí al programa La mañana de la COPE. Pel que m'han explicat, van comentar l'article manipulant-lo i traient de context un dels fragments en què hi havia una expressió insultant. A mig matí alguns companys periodistes van avisar-me que la notícia més destacada del dia a la web libertaddigital.com era aquest humil servidor. Coi, si està bé el món mundial per convertir-me en important, vaig pensar jo sense donar-hi importància. Des d'aquell moment no he parat de rebre amenaces i insults via telèfon i via correu electrònic. Dos dels correus eren de militars que em facilitaven la seva adreça. Vaig contestar-los demanant que llegissin l'article sencer. Hem intercanviat diversos missatges i, home, amics no ens hem fet, però dels insults inicials hem passat a una correspondència relativament civilitzada.
La frase en qüestió és desafortunada? Reconec que sí. Les percepcions personals són pròpies de cadascú. I si tal com vaig dir personalment als dos militars ja citats, cal que demani disculpes pel que no he volgut dir, les demano. Però és un perdó amarg. Perquè només em referia als colpistes. Em sap molt de greu que militars no colpistes, gent que treballa en missions humanitàries i que, en alguns casos, està donant la seva vida, pugui pensar que em referia a ells. Tan malament estan les coses en aquest país?
Ah, i dues últimes cosetes: 1) és molt baix usar com a munició de lluites empresarials, polítiques i periodístiques que em sobrepassen algú tan insignificant com jo, i 2) que se m'insulti en webs de senyors una miqueta tensos és normal. Ara bé, això de les amenaces ja és una altra cosa. Tant de bo no haguem de responsabilitzar cap d'aquests manipuladors del que li pugui passar a un senyor que és enemic de la violència i que només sap fer una cosa (i tampoc gaire), que consisteix a ajuntar lletres.

4. EL CONTRAATAQUE DE AVUI

Editorial de Avui 15.01.06

Quanta, quanta manipulació

El grau de tensió i de manipulació -d'un costat i de l'altre- en alguns mitjans de comunicació que emeten des de Madrid o s'editen a la capital de l'Estat ha arribat a un punt alarmant. Dijous passat Iu Forn, columnista col·laborador d'aquest diari, va publicar un article -en to irònic, seguint l'estil que l'identifica- contra el colpisme. Dins el text hi havia una expressió improcedent. Però en tot moment l'articulista deixava ben clar que es refeia a hipotètics colpistes -com indicava el mateix títol de la columna, Manual del bon colpista- que pretenguessin prendre amb tancs Barcelona. L'endemà alguns diaris digitals i una emissora de ràdio -la COPE- van manipular el contingut de l'article. Els "colpistes" havien esdevingut "militars". El tot, una vegada més, es prenia per la part. No es tractava de l'opinió satírica d'un periodista contra colpistes, sinó d'un insult de tot el diari AVUI contra l'estament militar. El director general de Comunicació del ministeri de Defensa va demanar explicacions a la direcció d'aquest diari, però sempre sobre la base d'una informació manipulada a consciència, perquè feia referència a "comentaris o frases ofensives per als membres de les forces armades en general". Prenent com a referència el contingut de l'article d'opinió, mai se'n podria haver derivat una interpretació semblant. Però el ministeri va actuar exclusivament en funció de les informacions que li arribaven des dels diaris digitals i les emissores de Madrid.
Ahir Iu Forn va haver d'explicar el subjecte de la seva crítica, quan havia quedat ben clar en l'article, i va demanar disculpes per una expressió "desafortunada". Resulta dramàtic que fins i tot diaris que pretenen informar amb solvència -com El País- confongués en portada els seus lectors i identifiqués colpistes amb "militars", amb una duresa que no utilitzen mai contra els que han pres l'insult com a divisa editorial des de la capital de l'Estat.
Alguns han pretès que l'AVUI pagui els plats que han trencat uns altres. És obvi que el diari i la seva direcció només es fan responsables del que publiquen. No d'allò que alguns manipuladors professionals voldrien que publiqués. Un article que cada dia es fa en clau d'humor va ironitzar, amb més o menys fortuna, sobre el colpisme i això ha desfermat una tempesta que pretén, una vegada més, convertir el catalanisme en el màxim exemple del mal. Com que alguns afirmen que el dimoni existeix per justificar les seves croades particulars, cal que el dimoni faci maldats, i, si no en fa, cal inventar-les.
Ahir, mentre El País desqualificava greument tots els professionals que fan l'AVUI, continuaven arribant a la nostra redacció tota mena d'insults i d'amenaces de mort. Què és més greu, la ironia, ni que sigui excessiva, o una amenaça d'aquest calibre? I en alguns diaris digitals, com ara Periodista Digital, desenes de persones insultaven amb contundència tots els catalans, demanaven una intervenció militar o amenaçaven directament l'articulista objecte de la seva ira. Si la columna publicada va transgredir la legalitat, per a això hi ha els tribunals; si va caure en el mal gust, el seu autor ja ha demanat disculpes. Però ¿i la manipulació sistemàtica que ens fa dir allò que mai hem dit i les amenaces que busquen qualsevol excusa per espantar la discrepància?